triompher

Pronúncia: tʀijɔ̃fe
    verb transitiu indirecte
  1. [de] triomfar (sobre), vèncer. Triompher de son ennemi, vèncer l’enemic.
  2. [surmonter] superar, depassar. Triompher d’une difficulté, superar una dificultat.
  3. [maîtriser] dominar, triomfar (sobre). Triompher de ses passions, dominar les seves passions.
    4. verb intransitiu
  4. triomfar. Triompher aux élections, triomfar a les eleccions.
  5. [exceller] triomfar, excel·lir. Cet acteur triomphe à l’étranger, aquest actor triomfa a l’estranger.
  6. figuradament [se réjouir] vanar-se pron, gloriejar-se pron, alegrar-se pron, gaubar-se pron infr. Ne triomphez pas tant, on n’a pas encore terminé, no us alegreu tant que encara no hem acabat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç