Pronúncia: tʀityʀe
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament triturar. Triturer les aliments, triturar els aliments. Triturer les arguments de l’adversaire, triturar els arguments de l’adversari.
- [tripoter] rebregar, emmatxucar.
-
figuradament [manipuler]
manipular.
• se triturer les méninges (ou la cervelle) familiarment esprémer-se el cervell.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç