trotter

Pronúncia: tʀɔte
    verb intransitiu
  1. trotar.
  2. familiarment [marcher rapidement] trotar, anar corrents (o llampat -ada). La souris trottait vers son trou, el ratolí corria cap al cau.
  3. [faire des allées et venues] córrer, anar amunt i avall, rondar. Les employés trottaient par les rues en allant au travail, els empleats anaven amunt i avall pels carrers de camí a la feina.
  4. figuradament córrer [la imaginació, etc]. Tous ces événements faisaient trotter son imagination, tots aquells esdeveniments li feien córrer la imaginació.
  5. trotter par (ou dans) la cervelle (ou la tête) de qqn figuradament no poder-se treure del cap.
    6. verb pronominal
  6. popularment pirar intr, guillar intr, esquitllar-se. Moi, je me trotte, jo piro.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç