troubler

Pronúncia: tʀuble
    verb transitiu
  1. enterbolir. Aucun nuage ne troublait le ciel, cap núvol enterbolia el cel.
  2. literàriament [perturber] torbar, alterar, pertorbar, trastornar. Des explosions troublaient le silence, algunes explosions torbaven el silenci .
    • [interrompre, saboter] rebentar, obstruir, interrompre, espatllar, aixafar. La cérémonie a été troublée par les manifestants, la cerimònia va ser rebentada pels manifestants.
  3. figuradament [bouleverser, inquiéter] neguitejar, torbar, alterar. Rien ne pouvait le troubler, res no el podia torbar .
    1. [priver de lucidité] trastornar, pertorbar, alterar, enterbolir, trastocar. Son chagrin lui avait troublé la raison, la seva pena li havia torbat la raó.
    2. [confondre, démonter] atabalar. Ses questions la troublaient, les seves preguntes l’atabalaven.
    3. [émouvoir] trasbalsar, commoure, corprendre. Le charme de cette jeune fille lui troublait le cœur, l’encís d’aquella noia li trasbalsava (li commovia) el cor.
    4. [intriguer] intrigar. Il y avait un détail qui me troublait, hi havia un detall que m’intrigava.
  4. verb pronominal
  5. torbar-se, alterar-se, atabalar-se.
  6. [devenir troubles les eaux, etc] enterbolir-se.
  7. [le ciel] enteranyinar-se.
  8. [une réunion, etc] espatllar-se, anar-se’n en orris.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç