Pronúncia: tɥe
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament matar. Il a été tué au front, au combat, el van matar al front, en combat. La route tue, la carretera mata. La routine tue la passion, la rutina mata la passió.
-
figuradament [détruire l’effet de qqch]
matar, ofegar.
C’est une couleur qui tue les autres, és un color que ofega els altres .
- [épouiser, éreinter] matar, destrossar, rebentar. Ces escaliers me tuent, aquestes escales em maten.
- [désespérer] matar, destrossar, desesperar, rebentar [algú]. Leur manque de politesse me tuait, la seva manca de cortesia em rebentava.
-
à tuer un bœuf
figuradament i familiarment [coup, gifle]
de cal Déu (o que déu-n’hi-do).
• le ridicule tue el ridícul fet, és fet. - se faire tuer matar-se. Elle s’est fait tuer dans un accident, s’ha matat en un accident.
- tu ne tueras point religió no mataràs [manament de la llei de Déu].
-
tuer dans l’œuf
figuradament
matar abans de néixer (o fer avortar) [un projecte].
- tuer la poule aux œufs d’or matar la gallina dels ous d’or [destruir per avarícia una font important de beneficis].
- tuer le temps matar el temps [passar l’estona en una distracció].
verb pronominal
- matar-se, suïcidar-se. Elle s’est tuée en se tirant une balle dans la tête, es va matar tirant-se una bala al cap.
- [accident] matar-se. Il s’est tué sur la route, s’ha matat a la carretera.
-
figuradament [nuire à sa santé, s’éreinter]
matar-se, rebentar-se.
Elle se tuait au travail, es matava treballant .
• [s’évertuer] no cansar-se de. Je me tuais à leur donner toujours le même conseil, no em cansava de donar-los sempre el mateix consell. - [s’entre-tuer] matar-se. Ils vont se tuer, es mataran entre ells.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç