unique

adjectiu
1. únic -a. C’est un cas unique, és un cas únic. Il était son unique fils, era el seu únic fill. Il est fils unique, és fill únic. Une rue à sens unique, un carrer de sentit únic.
2. à voie unique d’un sol carril (o d’un sol vial).
3. commandement unique ciències militars comandament únic.
4. seul et unique propriétaire dret propietari -ària únic -a i exclusiu -iva.
5. unique dans (en) son genre únic -a en el seu gènere (o excepcional).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç