Pronúncia: yniʀ
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament [mettre ensemble] unir, ajuntar, afegir, annexar. Il avait uni les deux bouts de la ficelle, havia unit els dos caps del cordill. Ils avaient uni un nouveau territoire au pays, havien annexat un nou territori al país.
- figuradament [établir un lien d’union] unir. L’amour les unissait, l’amor els unia.
- literàriament [associer, combiner] combinar, unir, associar, ajuntar, aplegar. Il unissait l’autorité et la douceur dans ses mots, associava l’autoritat i la dolçor en les seves paraules.
- [rendre uniforme, sans aspérités] allisar. Unir une surface à l’aide d’une lime, allisar una superfície amb una llima.
- [égaliser un terrain] aplanar, igualar, anivellar.
- [uniformiser une couleur] uniformitzar, igualar. verb pronominal
- pròpiament i figuradament unir-se, ajuntar-se. Il s’est uni avec des amis pour former une association, s’ha ajuntat amb uns amics per a fer una associació.
- [couleurs, idées, personnes] ajuntar-se, unir-se, combinar-se, associar-se, maridar tr lit. Ces couleurs s’unissent harmonieusement, aquells colors es combinen harmoniosament.
- literàriament [se marier] unir-se (en matrimoni), casar-se (o esposar-se lit) amb, esposar tr lit. Leurs filles se sont unies aux aristocrates de la région, les seves filles es van unir als aristòcrates de la regió.
- infreqüent [s’assortir, être en accord] avenir-se. Ils s’unissaient, puis se brouillaient, tan aviat s’avenien com es barallaven.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç