Pronúncia: vɛ̃ -ɛn
-
adjectiu
- [sans fondement] va -ana. Un vain espoir, una esperança vana.
- literàriament [inutile] va -ana, inútil, innecessari -ària, en va. Il avait fait de vains efforts, havia fet esforços en va.
- literàriament [vaniteux] va -ana, vanitós -osa, envanit -ida, enorgullit -ida, pretensiós -osa. Ils étaient vains de leurs richesses, estaven envanits de les seves riqueses.
- infreqüent [vide] buit -uida. De vains tombeaux, sepulcres buits.
- en vain en va (o debades, o en debades). Ils avaient protesté en vain, havien protestat en va.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç