Pronúncia: v(ə)luʀ
-
masculí
- vellut. Une veste en velours, una jaqueta de vellut.
- [au toucher] objecte suau (vellutat). Le velours de pêche de sa peau, el tacte suau (el tacte vellutat) de la seva pell.
- [au goût, à l’ouïe] cosa f suau (agradable, melosa, cremosa). C’est du velours, és melós (es desfà a la boca).
- faire patte de velours figuradament amagar les ungles (o fer la gata maula, o actuar amb suavitat, o amb miraments) [dissimular].
- patte de velours pota d’un gat quan amaga les ungles.
- sur le velours fàcilment (o sense esforç, o sense arriscar).
- velours côtelé pana.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç