velouter

Pronúncia: vəlute
    verb transitiu
  1. dret envellutar. Velouter du papier, envellutar paper.
  2. figuradament [rendre plus doux] assuavir, assuaujar, fer més suau (més melós -osa).
  3. verb pronominal
  4. pròpiament i figuradament [devenir doux, velouté] envellutar-se, tornar-se vellutat -ada. La peau de la pêche se veloutait d’un fin duvet, la pell del préssec s’envellutava amb un fi borrissol. Sa voix se veloutait, la seva veu es tornava vellutada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç