venir

Pronúncia: vəniʀ
    verb intransitiu
  1. pròpiament i figuradament [qqn] venir, arribar. Elle peut venir d’une seconde à l’autre, pot venir d’un moment a l’altre. Les larmes me vinrent aux yeux, em van venir les llàgrimes als ulls. Viens saluer ta tante, vine a saludar la teva tia.
  2. pròpiament i figuradament [provenir de] venir, procedir, provenir. Elle venait le diable savait d’où, venia no se sabia d’on. L’agilité des sportifs vient de ce qu’ils suivent un régime alimentaire très strict, l’agilitat dels esportistes ve del fet que segueixen un règim alimentari molt estricte.
  3. [à] [atteindre] arribar (a), atènyer (a), assolir. Mon frère me vient à l’épaule, el meu germà m’arriba a l’espatlla.
  4. [survenir] arribar, venir. Si une guerre venait, il faudrait partir, si vingués una guerra hauríem de partir. Le jour venu, il faudra réagir, quan arribi el dia caldrà reaccionar.
  5. [pousser] fer-se pron, créixer [una planta]. La vigne ne vient pas dans ce pays, la vinya no s’hi fa en aquest país.
  6. infreqüent [apparaître] sortir. Un bouton qui me vient sur le visage, un gra que em surt a la cara.
  7. arts gràfiques sortir. Cette épreuve est mal venue, aquesta prova ha sortit malament.
  8. figuradament [se manifester] aparèixer, venir, manifestar-se pron. Les propositions ne venaient pas facilement, les propostes no apareixien pas fàcilment .
    • [à] arribar (a). S’il venait à me convaincre, si m’arribés a convèncer.
  9. aller et venir anar i venir (o anar amunt i avall).
  10. à venir venidor -a (o que ha de venir, o esdevenidor -a lit, o futur -a). J’écris pour les générations à venir, escric per a les generacions venidores.
  11. cela ne vient même pas à l’idée familiarment això no se li acut (o no li ha passat pel cap) a ningú.
  12. de là, d’où vient que... d’on resulta que..., d’aquí que...
  13. en venir à arribar a (o anar a parar, o acabar essent). Où veut-il en venir ?, on vol anar a parar?
  14. en venir aux extrémités familiarment acabar malament (o anar mal dades).
  15. en venir aux mains (ou aux coups) arribar a les mans (o enganxar-se a cops).
  16. faire venir [qqn] fer venir (o demanar).
    • [qqch] fer portar (o demanar).
  17. je ne fais qu’aller et venir familiarment ara torno (o ara vinc, o és un moment, o vaig i torno, o vaig i vinc) [torno de seguida].
  18. laisser venir fer temps (o esperar) [que passi alguna cosa].
  19. se faire bien venir figuradament fer-se estimar.
  20. se’n venir infreqüent venir (o venir-se’n). Il s’en venait doucement vers la ville, se’n venia xino-xano cap a la ciutat.
  21. venir à bien sortir-ne bé (o reeixir).
  22. venir à bout de qqch vèncer (o superar).
    • sortir-se’n (o reeixir). Nous sommes venus à bout du projet, hem acabat el projecte.
  23. venir à la rencontre de qqn anar a l’encontre d’algú.
  24. venir à rien aflaquir-se (o afeblir-se).
    figuradament venir a pobresa (o arruïnar-se).
  25. (en) venir à un sujet, une question abordar un tema, una qüestió. Venons au sujet qui nous intéresse, anem al tema que ens interessa.
  26. venir à l’idée venir al (o passar pel) cap una idea (o tenir una pensada).
  27. venir de [faire qqch] acabar de. Je viens d’arriver, acabo d’arribar. Un livre qui vient de paraître, un llibre que acaba d’aparèixer.
  28. viens-y ! [expressió de provocació] vine! (o vine cap aquí!).
  29. voici venir qqn familiarment aquí ve (o mi-te’l). Voici venir notre ami, mi-te’l, el nostre amic.
  30. voir venir veure venir [alguna cosa, algú].
    • [un événement] fer temps (o esperar a veure com van les coses).
  31. vouloir en venir [à qqch] voler arribar a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç