venu
| -ue

Pronúncia: v(ə)ny
    adjectiu
  1. literàriament encertat -ada, trobat -ada, reeixit -ida.
  2. bien venu ben trobat -ada (o reeixit -ida, o ben fet -a).
  3. être bien, mal venu arribar en bona, mala hora.
  4. être bien, mal venu de [faire qqch] tenir, no tenir autoritat per a.
    • ésser, no ésser convenient. Il serait mal venu de lui demander de l’argent, no seria convenient demanar-li diners.
  5. mal venu fallat -ada (o errat -ada, o mal encertat -ada, o desencertat -ada, o mal engiponat -ada, o mal fet -a).
    • [enfant] escarransit -ida, desnerit -ida, esquifit -ida, neulit -ida.
    6. masculí i femení
  6. vingut -uda, persona vinguda.
  7. le premier venu el primer d’arribar (o la primera persona que es presenti).
    • figuradament [n’importe qui] el primer que passi (o qualsevol persona).
  8. nouveau venu nouvingut -uda.
    9. femení
  9. vinguda, arribada. Ils attendaient la venue du Messie, esperaven la vinguda del Messies.
  10. figuradament [plantes] creixença, creixement m.
  11. d’une seule (ou tout d’une) venue llis -a (o sense irregularitats).
    • figuradament regular (o que no té alts i baixos).
  12. à la bonne venue a la bona de Déu (o a la babalà).
  13. d’une belle venue espigat -ada (o de bona planta, o alt i estilitzat).
    • [ouvrage] elegant (o de bona planta, o ben acabat -ada).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç