Pronúncia: veʀite
-
femení
- veritat. Cacher la vérité, amagar la veritat.
- [justesse] naturalitat, exactitud, justesa, versemblança. La vérité d’un portrait, la naturalitat d’un retrat.
- à chacun sa vérité tants caps tants barrets.
- à la vérité (ou à dire vérité) a dir veritat.
- à trop dire la vérité on perd plus d’une fois l’amitié dient les veritats es perden les amistats.
- dire ses (quatre) vérités (ou sortir toutes ses vérités) à qqn familiarment dir (o cantar) les veritats a algú.
- en vérité en veritat.
- il n’y a que la vérité qui blesse les veritats ofenen.
- la vérité c’est que... la veritat és que... La vérité, c’est que l’on m’a beaucoup aidé dans mon travail, la veritat és que m’han ajudat molt a la feina.
- la vérité sort de la bouche des enfants infants i orats diuen les veritats.
- la vérité vraie familiarment la pura veritat (o ben bé la veritat).
- une vérité de La Palice figuradament una veritat com una casa de pagès.
- vérité des prix els preus reals [del mercat].
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç