Pronúncia: vide
-
verb transitiu
- buidar. Vider un réservoir, buidar un dipòsit. Vider la caisse, buidar la caixa els lladres, gastant, etc.
- [verser] buidar, abocar. Il vida la bouteille dans la carafe, buidà l’ampolla al gerro.
- [étriper] esmocar [un animal].
- [débarrasser] buidar. La police a vidé la salle, la policia va buidar la sala.
- [abandonner] deixar, abandonar. Ils doivent vider l’appartement, han de deixar el pis.
- [jeter] llençar. Vider les ordures, llençar les escombraries.
- familiarment [chasser] despatxar, fer fora, engegar. Il s’est fait vider, l’han despatxat.
- [désarçonner] desarçonar, descavalcar, desmuntar.
- familiarment [épuiser] deixar esgotat -ada. Cet examen l’a vidée, aquest examen l’ha deixada esgotada.
- figuradament [régler, résoudre] arranjar, arreglar, resoldre. Vider un différend, arreglar un conflicte.
- vider les lieux marxar (o anar-se’n, o fotre el camp pop).
- vider son cœur figuradament esplaiar-se (o desfogar-se, o esbravar-se).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç