vilain
| -aine

Pronúncia: vilɛ̃ -ɛn
    adjectiu
  1. lleig -etja, dolent -a, roí -oïna reg. Il a de vilaines dents, té unes dents lletges. C’est un vilain papier, és un paper dolent de mala qualitat.
  2. [temps] lleig -etja, dolent -a, rúfol -a. Il fait un vilain temps, fa un temps lleig.
  3. [qui n’est pas gentil, qui blesse la pudeur] dolent -a, desagradable, esquerp -a, lleig -etja fam. Ses vilains frères, els seus desagradables germans.
  4. infreqüent [méprisable] mal -a, dolent -a, lleig -etja, groller -a, reprovable. De vilains mots, paraules grolleres.
  5. despectivament -ot -ota. Une vilaine bête, una bestiota.
  6. c’est vilain de... [langage enfantin] familiarment això no es fa, de.... C’est vilain de tirer la langue, això no es fa, de treure la llengua.
  7. il fait vilain fa mal temps (o fa un temps lleig o rúfol).
  8. jouer un vilain tour fer una mala jugada o passada (o una barrabassada).
  9. le vilain monsieur [langage enfantin] familiarment l’home del sac (o el papu).
  10. une vilaine blessure familiarment una ferida lletja [que té mal aspecte].
  11. une vilaine maladie familiarment medicina una malaltia lletja (o venèria).
    12. masculí i femení
  12. història, dret i agricultura pagès -esa lliure. Les serfs et les vilains, els serfs i els vilans.
  13. le vilain ! familiarment dolent (més que dolent)! Le petit vilain !, ai, que dolentet (entremaliadet) que és!
    14. masculí
  14. popularment merder vulg, soroll, brega f. Il y a eu du vilain, hi ha hagut merder.
  15. il va y avoir (ou ça va faire) du vilain familiarment les coses aniran malament (o aniran mal dades, o la cosa petarà malament, o hi haurà merder vulg o temporal o maltempsada o llamps i trons).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç