Pronúncia: vjɔlɔ̃
-
masculí
-
música
violí.
Jouer du violon, tocar el violí .
• violoniste. - familiarment garjola f, presó f [contigua al cos de guàrdia].
- marina, marítim estri per a aguantar les ampolles.
- accorder ses violons figuradament posar-se d’acord. Accordez vos violons !, poseu-vos d’acord!
- aller plus vite que les violons anar massa de pressa (o precipitar-se).
- facteur de violons violer -a (o luthier).
- gratter (ou racler) du violon rascar el violí (o fer nyigo-nyigo amb el violí).
- payer les violons (du bal) figuradament ésser cornut i pagar el beure.
- premier, second violon primer, segon violí.
-
se donner des violons
figuradament
agafar fums.
• violon d’Ingres passatemps (o entreteniment).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç