Pronúncia: vizaʒ
-
masculí
- [face, figure] cara f, rostre lit, semblant infr. Il a le visage rond, allongé, té la cara rodona, allargada. Un visage grêlé, boutonneux, ravagé, una cara gravada (verolada), granelluda (plena de grans), marcada pels anys.
- [personnes] cara f, rostre lit. Il y avait peu de visages connus, hi havia poques cares conegudes. Je ne réussis pas à mettre un nom sur ce visage, no aconsegueixo lligar aquesta cara amb un nom.
- figuradament [aspect] cara f, semblant. Ce sont les deux visages de la loi, aquestes són les dues cares de la llei.
-
à visage découvert
amb la cara descoberta.
• figuradament obertament (o cara a cara). - à deux visages figuradament i despectivament [personne] que té dues cares (o caragirat -ada). C’est un mec à deux visages, és un paio que té dues cares (és un caragirat).
-
à visage humain
figuradament
de rostre humà [que té un aspecte humanista].
Un socialisme à visage humain, un socialisme de rostre humà .
• avoir le feu (ou le sang) au visage tenir el rostre encès (o haver pujat els colors a la cara). - avoir bon visage fer bona cara (o bon semblant). Je te trouve meilleur visage, et trobo més bona cara.
- changer de visage [dans une situation adverse] canviar la cara a.
- faire bon visage, mauvais visage à qqn fer bona, mala cara a algú.
- recevoir qqch en plein visage rebre (o anar-li a parar) una cosa al mig de la cara.
- tourner son visage vers... girar (o tombar) la cara cap a...
- un visage mobile una cara f inquieta.
-
visage chiffonné
figuradament
cara f fatigada (o cansada, o de cansat -ada).
• visage en lame de couteau cara f molt allargada (o esprimatxada, o afuada). - visage maigre (ou émacié) cara f prima (o xuclada).
- visage plein (ou joufflu, ou bouffi) cara f plena (o rodona, o botida).
- visage poupin cara f de nen -a (o de nina).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç