viser

Pronúncia: vize
    verb intransitiu
  1. [un objectif, une cible] apuntar, encarar [una arma]. Il a visé et tiré, va apuntar i va disparar.
  2. [pointer un viseur] visar, dirigir la visual.
  3. [un appareil optique] enfocar.
  4. viser haut figuradament apuntar amunt [tenir pretensions].
  5. viser juste apuntar bé.
    6. verb transitiu indirecte
  6. [à] [pointer une arme] apuntar (a). Elle visa à la tête, apuntà al cap.
  7. figuradament [avoir comme but] tendir (a), intentar, tenir com a objectiu, apuntar (a), pretendre incidir (en), tenir intenció (de), cercar, recercar, pretendre, proposar-se pron, visar infr. Elle visait à sa propre célébrité, tenia com a objectiu la seva celebritat. L’écrivain vise à provoquer l’émotion du lecteur, l’escriptor té com a objectiu de provocar l’emoció del lector.
    8. verb transitiu
  8. [revêtir d’un visa, examiner -un passeport, etc] visar. Il a fait viser son passeport, s’ha fet visar el passaport.
    9. verb transitiu
  9. apuntar a, tenir apuntat -ada, encanonar. Il avait visé le soldat au cœur, havia apuntat al cor del soldat.
  10. figuradament [rechercher] recercar, proposar-se, considerar, ambicionar, anar de cara a fam [algun objectiu]. Ils visaient la popularité, recercaven la popularitat .
    1. [affecter, concerner] afectar, concernir, pertocar, importar, considerar, prendre en consideració. C’est une règle qui vise tout le monde, és una regla que afecta tothom.
    2. familiarment [regarder] mirar, espiar, guaitar.
  11. être visé ésser al·ludit -ida (o ésser l’objectiu d’una crítica) [algú].
  12. viser l’effet recercar l’efecte (o ésser efectista).
  13. se sentir (être) visé sentir-se (ésser) l’objecte d’una crítica (o donar-se per al·ludit -ida). Elle se sentait visée, se sentia l’objecte de crítiques.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç