Pronúncia: vit
-
adjectiu
- ràpid -a, rabent, veloç lit. Un mouvement vite, un moviment ràpid. adverbi
- de pressa. Les enfants apprennent vite, els infants aprenen de pressa.
- [bientôt] de seguida, aviat. Il s’en est vite lassé, se’n va cansar de seguida.
- à la va-vite corrents i de pressa (o a correcuita, o a cuitacorrents, o de qualsevol manera, o amb una esgarrapada).
- au plus vite al més aviat (o tan aviat o tan bon punt sigui) possible.
- avoir vite fait de [amb infinitiu] no trigar (o tardar) gaire a.... Il aura vite fait de parler, no trigarà gaire a parlar.
- faire vite fer-ne via (o afanyar-se).
- il va un peu vite figuradament corre massa (o vol anar massa de pressa).
- plus vite que le vent de pressa com un llamp (o com un llampec).
- très vite molt de pressa (o corrents, o volant).
- vite fait dit i fet (o de pressa i corrents, o de seguida, o corrents i de pressa, o a correcuita). interjecció
- de pressa!, corre!, correu!, ara mateix! Viens vite !, corre vine! (vine ara mateix!)
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç