vivant
| -ante

Pronúncia: vivɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament viu -iva, vivent. La matière vivante, la matèria viva. Un souvenir toujours vivant, un record encara viu. Il y a eu des rescapés à cet accident, il en est la preuve vivante, hi ha hagut supervivents de l’accident, ell n’és la prova vivent.
  2. figuradament viu -iva, vivaç, animat -ada, ple -ena de vida. Un dialogue très vivant, un diàleg molt animat. Une rue très vivante, un carrer molt animat (ple de vida) .
    1. être un squelette vivant no tenir sinó la pell i l’os (o ésser un sac d’ossos, o no tenir més que ossos) [persona molt seca].
    2. c’est la vivante réplique de és la viva rèplica de lit (o és clavat -ada a fam). C’est la vivante réplique de son frère, és la viva rèplica del seu germà.
    3. c’est un vivant portrait de... és el viu retrat (o la viva estampa) de... C’est un vivant portrait de sa mère, és el viu retrat de sa mare (és la viva estampa de sa mare).
  3. la nature vivante la natura viva [els éssers vius].
  4. langue vivante llengua viva.
  5. un fossile vivant figuradament un fòssil (o un fòssil vivent, o un fòssil antediluvià) [una persona molt antiquada].
    6. masculí
  6. viu [que té vida]. Les vivants et les morts, els vius i els morts.
  7. bon vivant panxacontent -a.
    • vividor -a.
  8. de son vivant en vida seva, del seu vivent.
    • en temps de. Du vivant de Périclès, en temps de Pèricles.
  9. du vivant de qqn en vida d’algú. Il n’avait pas pu la connaître de son vivant, no l’havia poguda conèixer en vida seva. Ils étaient dans le village du vivant de ta mère, eren al poble en vida de ta mare.
  10. rayer qqn du nombre des vivants esborrar (o treure, o eliminar) algú del nombre dels vius (o retirar algú de la circulació).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç