voiler

Pronúncia: vwale
    verb transitiu
  1. [couvrir d’un voile] velar, envelar, cobrir. Une fine robe voilait les contours de son corps, un vestit fi velava els contorns del seu cos.
  2. [un rideau, le brouillard, etc] cobrir, tapar. La fenêtre était voilée d’un store, la finestra estava tapada amb una cortineta.
  3. [obscurcir] velar, entelar, desdibuixar, esfumar, difuminar, enfosquir, enteranyinar. Il avait les yeux voilés de larmes, tenia els ulls velats de llàgrimes.
  4. fotografia velar.
  5. figuradament [dissimuler, cacher] velar, amagar, dissimular, ocultar lit, celar lit. Son sourire voilait ses émotions, el seu somrís amagava les emocions.
  6. marina, marítim [garnir de voiles] aparellar (de velam) [un vaixell].
    7. verb intransitiu
  7. infreqüent [prendre une forme convexe, semblable à une voile gonflée] bombar-se pron.
    8. verb pronominal
  8. [perdre son éclat] velar-se, apagar-se, enfosquir-se, entelar-se, enterbolir-se. Son regard se voilait, la seva mirada es velava (s’entelava, s’apagava).
  9. [mettre un voile] posar-se (o portar) el vel.
  10. [se cacher] amagar-se, ocultar-se lit, celar-se lit. La lune se voilait, la lluna s’amagava .
    • [la voix] velar-se, entelar-se.
  11. [gauchir] guerxar-se, bombar-se, fer panxa fam. Ce rayon peut se voiler par l’excès de poids, aquest prestatge es pot guerxar per l’excés de pes.
  12. se voiler la face tapar-se la cara (avergonyir-se).
    • familiarment figuradament fer els ulls grossos (o com si no es veiés, o mirar cap a l’altre cantó davant). Devant de tels vices horribles, voilons nos faces !, davant aquests vicis horribles, fem com si no ho veiéssim!
  13. se voiler le visage tapar-se (o cobrir-se, o velar-se) la cara.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç