voisin
| -ine

Pronúncia: vwazɛ̃ -in
    adjectiu i masculí i femení
  1. veí -ïna. C’est mon voisin de palier, de table, és el meu veí de replà, de taula.
  2. [qui est à côté] veí -ïna, limítrof -a. Les pays voisins, els països veïns.
  3. [proche] pròxim -a, proper -a. Un village très voisin, un poble molt proper. Une maison voisine de l’église, una casa propera a l’església.
  4. [semblable, rapproché] semblant.
  5. en voisins com a veïns que som (o com solen fer els veïns). C’est habituel de se rendre visite en voisins, és habitual que es visitin els veïns.
    6. masculí
  6. veí, proïsme. Il jalousait la fortune du voisin, envejava la fortuna del veí.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç