volontiers

Pronúncia: volɔ̃tje
    adverbi
  1. [avec plaisir, sans répugnance] de bona gana, de bon grat, amb molt de gust, gustosament, a mans besades. Je vais la recevoir très volontiers, la rebré de molt bona gana.
  2. [dans une réponse] amb molt de gust, no caldria sinó. Est-ce que tu peux m’aider ? — volontiers !, que em pots ajudar? —amb molt de gust!
  3. [par une tendance naturelle] fàcilment, sense costar-li gaire, com si res fam, sense esforç, normalment, de manera natural. On abandonne volontiers les tâches qui demandent un effort excessif, les tasques que costen un esforç excessiu són abandonades fàcilment.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç