vouer

Pronúncia: vwe
    verb transitiu
  1. infreqüent cristianisme [promettre faire le vœu de] fer prometença de.
  2. figuradament [promettre solennellement] prometre solemnement.
  3. [manifester, exprimer] professar. L’affection qu’on lui avait voué, l’afecte que li havien professat.
  4. [à] religió i història consagrar (a), encomanar (a). Il avait voué son enfant aux dieux de l’Olympe, havia consagrat el seu fill als déus de l’Olimp .
    cristianisme [un saint] encomanar (a), posar sota l’advocació (de).
  5. figuradament [consacrer] consagrar, destinar. Il avait voué tous ses jours au bonheur de son enfant, havia dedicat tots els seus dies a la felicitat del seu fill .
    • [souhaiter, destiner à] pronosticar, prometre, vaticinar [alguna cosa a algú]. Il vouait tout le monde aux plus terribles calamités, pronosticava a tothom les calamitats més terribles.
  6. être voué à qqch estar destinat -ada a alguna cosa. Il y a des gens qui sont voués à des situations terribles, hi ha gent que està destinada a situacions terribles .
    • [être condamné] estar condemnat -ada a. Une église vouée à la démolition, una església condemnada a la demolició.
  7. verb pronominal
  8. consagrar-se, dedicar-se. Ils se vouaient à une activité frénétique, es consagraven a una activitat frenètica.
  9. [se placer sous la protection de qqn] encomanar-se a.
  10. ne plus, ne (pas) savoir à quel saint se vouer figuradament (ja) no saber a quin sant encomanar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç