vulgaire

Pronúncia: vylgɛʀ
    adjectiu
  1. [courant, ordinaire] vulgar.
  2. [banal] vulgar. C’est un vulgaire menteur, és un vulgar mentider.
  3. [grossier] vulgar. Ils ont des manières vulgaires, tenen maneres vulgars.
  4. lingüística vulgar. Latin vulgaire, llatí vulgar.
    5. masculí
  5. vulgaritat f. Tomber dans le vulgaire, caure en la vulgaritat.
  6. [la foule] (el) vulgar, (la) gent f.
    • despectivament [populace] (el) populatxo, (la) plebs f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç