Pronúncia: zeʀo
-
masculí
- zero.
-
avoir le moral à zéro
figuradament
tenir la moral per terra.
• être un (vrai) zéro (ou un zéro en chiffre ant) familiarment és un zero a l’esquerra (o és un -a inútil). - avoir le trouillomètre à zéro ou les avoir à zéro popularment tenir els collons per corbata (o tenir-los per corbata, o posar-se-li a algú per corbata). Je les avais à zéro lorsqu’il a sorti le couteau, jo els tenia per corbata quan ha tret el ganivet.
- partir de zéro partir de zero (o començar de cap i de nou).
-
réduire à zéro
figuradament [qqn, qqch]
anorrear (o reduir a zero o a no res).
• remettre le(s) compteur(s) à zéro (ou repartir à zéro) tornar a començar de zero. - zéro absolu física zero absolut. adjectiu
- familiarment cap, zero. Il a fait zéro fautes, no ha fet cap falta.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç