- v. tr.
habituar
avesar o vesar. Avesar algú al treball, a l'estudi.
acarrerar. Acarrerava la gata a entrar per la gatonera.
adondar. Adondar els nois a una feina.
enconar (fig.), fer agafar el costum o el gust d'una cosa. Ja hi ve enconat, en aquestes idees.
malacostumar o malavesar, acostumar a fer una cosa blasmable.
aguerrir, pròp., acostumar els soldats a les fatigues de la guerra; per ext., acostumar algú a una cosa penosa.
foguejar, acostumar els soldats, els cavalls, al foc de la pólvora; per ext., a una cosa perillosa.
aclimatar, acostumar a un clima diferent del natiu o de l'habitual.
familiaritzar
- (acostumar-se pron.)
contreure el costum de
prendre l'avés de
fer-se. Cal fer-se a tot.
aviciar-se, acostumar-se a una cosa pel plaer que hom hi troba.
enllaminir-se, íd.
engormandir-se, íd.
- → soler.
Antònims: Desacostumar. Desavesar. Deshabituar. Fer perdre l'avés.
- v. intr. Tenir un costum.
soler
usar. Usen llevar-se de matí.
estilar-se, ésser de costum (s'usa exclusivament tractant-se d'accions humanes). A Barcelona s'estila sopar molt tard.
ésser freqüent
© Manuel Franquesa