alt

  1. acimat
    elevat
    airívol, elevat, exposat als vents.
    encimat, situat en un cim. Una ermita encimada en un pujol prop de la costa.
    encastellat, situat en un lloc alt.
    altívol. Un cingle altívol.
    enlairat
    encastellonat, situat en un lloc elevat, com acostumen a estar-ho els castells.
    alterós. Els masos alterosos patiren molt de la neu.
    soberg, que excel·leix per la seva alçària.
    eminent (en sentit propi i fig.)
    supereminent (fig.)
    excels, altíssim (fig.)
    suprem, el més alt de tots (en sentit fig.).
    sobirà (en sentit propi i fig.). El Pallars Sobirà.
    summe
    extrem, que està a un alt grau.
    abrinat, alt i prim.
    espigat, es diu esp. d'un noi o una noia.
    agegantat, d'estatura excessivament gran (dit sobretot d'una persona).
    esvelt, alt amb relació al seu gruix.
    ésser una pallanga (o un pallard, o un gànguil), dit d'una persona alta i malairosa.
    Antònims: Baix. Jussà.
  2. (Parlant de la veu)
    fort. Parleu més fort, que no us sento.
    escardalenc, dit de la veu alta i prima.
    (Parlant d'un so)
    agut. També es diu parlant de la febre. Febre aguda.
  3. Ésser alt: Altejar (v. intr.). Cimallejar, ésser el cimall (pròp., formar el cimall d'una brancada).
    Tenir d'alt: Alçar (v. intr.). No alça tres pams de terra.
  4. m. dalt. Els dalts de la casa.



© Manuel Franquesa