arranjar

  1. Disposar en l'ordre convenient.
    disposar
    combinar
    endreçar
    acunçar, arranjar amb art.
    endegar
    endreçar
    ajustar. Ajustar un casament.
    acordar
    acomodar, disposar una cosa en un lloc convenient.
    ordenar
    compassar, arranjar d'una manera regular.
    compondre, arranjar amb especial artifici el propi físic. Una dona que es compon molt.
    encarrilar (→), arranjar un afer que marxa malament.
    esquematitzar, arranjar segons una disposició esquemàtica.
    agençar
    adobar
    acondiciar. Han deixat el bosc molt ben acondiciat.
    agibellar. Agibellar els vestits.
    amanir, disposar o arranjar una cosa de manera apta o convenient per a l'ús que hom n'ha de fer.
    aconduir. Si haguéssiu aconduït millor les mercaderies, no s'haurien avariat.
    aguisar, arranjar, disposar.
    arreglar
    pastar (fig.). Així s'ho pastà ell mateix.
    afaiçonar, arranjar, compondre. Ell ens ho afaiçonà tan bé, que tot hi cap.
    compaginar, arranjar unint amb art les diferents parts d'un conjunt. També, en tipografia, arranjar el text donant-li la forma de les pàgines.
    imposar (en tipografia), arranjar sobre una taula especial la forma d'impremta per a ésser portada a la màquina.
    fer. Fer el llit. Avui farem les habitacions dels hostes.
    liquidar un afer, arranjar-lo definitivament.
    formar, arranjar un cos de tropes en una forma determinada.
    sistematitzar, arranjar segons un sistema.
    estructurar, arranjar donant a la cosa una estructura determinada.
    organitzar, arranjar una cosa donant-li una estructura orgànica.
    seriar, arranjar formant una sèrie.
    desentravessar, arranjar una cosa que estava entravessada.
    gomboldar, arranjar una cosa en condicions que la facin més apta a un objecte. Com heu gomboldat aquests matalassos?
    emballestar. Ara que ho teníem tot emballestat, ens ho vens a desfer.
    conjuminar. Conjumina't les feines perquè puguis ésser aquí a les vuit.
    encistellar, conjuminar.
    remeiar o posar remei, arranjar un mal.
    habilitar. Habilitar la sala com a dormitori.
    manegar (fig.), arranjar, per ext., un afer embolicat.
    engiponar, arranjar malament una cosa.
    engarbullar, arranjar una cosa de qualsevol manera.
    urbanitzar, arranjar un lloc per fer-lo habitable.
    acotiar, endegar, endreçar. A l'avi li agrada que l'acotiïn com un infant.
    Compareu: adaptar, amenitzar, ordenar (→).
    Antònims: Desconcertar. Tragirar. Desarranjar. Desagençar.
  2. (arranjar-se pron.). Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d'una situació difícil, per evitar un perill, etc.
    compondre-s'ho o compondre-se-les
    combinar-s'ho
    arreglar-se. No cal que l'ajudis: ja se sap arreglar tot sol.
    sortir-se'n. Aquesta tasca no és gens fàcil: no sé pas com me'n sortiré.
    espavilar-se. Espavila't a fer-ho aviat, si no, et passaran al davant.
    enginyar-se
    apanyar-se. No passis ànsia, que ell ja se sap apanyar.



© Manuel Franquesa