atacar

  1. Donar la primera escomesa a un adversari.
    contraatacar
    assaltar. Vint galeres assaltaren la nau.
    abordar (una nau a una altra). S'usa també en sentit fig.
    afalconar, atacar o envestir abrivadament.
    afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa.
    encontrar-se, atacar-se mútuament.
    batre. Batre la muralla amb l'artilleria
    agredir. El lladre va agredir la dona amb un martell. Uns desconeguts l'agrediren.
    escometre, venir abrivadament contra algú. No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós.
    hostilitzar, fer petits atacs contra un enemic, per causar-li dany.
    carregar. Carregar sobre l'enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar.
    passar a la càrrega
    arremetre
    envestir
    sortir a l'encontre
    prendre (en certs contextos). Vosaltres ataqueu-los pel darrere i nosaltres els prendrem de front.
    prendre l'ofensiva
    girar-s'hi, atacar algú del qual era atacat. No t'hi giris, que en sortiràs perdent.
    caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.).
    tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca.
    treure les ungles, atacar després d'ésser provocat.
    mossegar (fig.), atacar acerbament de paraula.
    atemptar (v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la vida d'algú. Atemptar contra el pudor. Atemptar a la llibertat humana.
    abalançar-se (contra algú)
    atracar, atacar algú per obligar-lo a donar tot el que li demanen.
  2. Començar una acció destructora sobre alguna cosa.
    menjar-se. L'àcid es menja el coure.
    rosegar. L'aiguafort rosega el ferro.
    corroir, destruir.
  3. Donar la primera escomesa a l'execució d'una cosa. → començar.
  4. fixar, enganxar, pitjar.
    Antònims: Desatacar.



© Manuel Franquesa