avorrir

  1. Tenir aversió.
    detestar
    abominar
    repugnar (v. intr.). La hipocresia em repugna.
    execrar
    tenir en horror
    no poder veure (algú o alguna cosa). Jo no els puc veure, els hipòcrites.
    no poder suportar
    no poder sofrir. No puc sofrir els catalans que, per esnobisme, parlen el castellà.
    tenir aversió
    portar-la votada (a algú)
    tenir (una cosa) en fàstic
    desamar o desestimar
    estar fins al capdamunt
    mirar (algú) de cua d'ull (fig.)
    tenir (algú) entravessat
    no poder dragar (algú)
    ésser enemic (d'una cosa)
    fer ràbia (a algú, una cosa o una persona)
    portar-li (a algú) mala voluntat
    tenir malícia (a algú)
    malmirar (algú)
    tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira)
    tenir (algú) de cap d'inxa (Alc.)
    no passar de les dents (una persona o una cosa)
    no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió.
    tenir quimera (a algú)
  2. Causar tedi, avorriment.
    enfastidir
    cansar
    afartar. Ja m'afarten, tants sermons!
    pudir. Ja em put aquesta jeremiada.
    fer pudor (una cosa a algú)
    atipar
    donar la lata (o la llauna)
    enfastijar
  3. (avorrir-se pron.)
    enlleir-se



© Manuel Franquesa