- → enemistar.
- (barallar-se pron.)
esbatussar-se
breguejar
esgratinyar-se, barallar-se a esgarrapades.
esgatinyar-se o esgatifinyar-se, íd.
bategar
batre's
entrebatre's
escatifenyar-se, barallar-se a estirades de cabells, esgarrapades, etc.
combatre (→)
lluitar (→)
haver-se-les
renyinar
estar com gat i gos
tirar-se els plats pel cap (esp. una parella)
anar de rebot, anar en desacord, començar a barallar-se
venir a les mans, començar a barallar-se a cops.
anar a cops, barallar-se a cops.
espicassar-se, barallar-se (els ocells, les gallines, etc.) a cops de bec.
- disputar-se (→)
tenir raons
gatinyar-se
bronquinejar o armar bronquina.
contendre o contendir
altercar
fer mullader (fig.)
picar-se les crestes, disputar-se amb paraules picants.
→ renyir.
© Manuel Franquesa