barallar

  1. enemistar.
  2. (barallar-se pron.)
    esbatussar-se
    breguejar
    esgratinyar-se, barallar-se a esgarrapades.
    esgatinyar-se o esgatifinyar-se, íd.
    bategar
    batre's
    entrebatre's
    escatifenyar-se, barallar-se a estirades de cabells, esgarrapades, etc.
    combatre (→)
    lluitar (→)
    haver-se-les
    renyinar
    estar com gat i gos
    tirar-se els plats pel cap (esp. una parella)
    anar de rebot, anar en desacord, començar a barallar-se
    venir a les mans, començar a barallar-se a cops.
    anar a cops, barallar-se a cops.
    espicassar-se, barallar-se (els ocells, les gallines, etc.) a cops de bec.
  3. disputar-se (→)
    tenir raons
    gatinyar-se
    bronquinejar o armar bronquina.
    contendre o contendir
    altercar
    fer mullader (fig.)
    picar-se les crestes, disputar-se amb paraules picants.
    renyir.



© Manuel Franquesa