- v. tr. Donar cops repetits sobre una cosa: batre el blat, batre nous, batre or, batre la llana.
trillar, batre el gra amb el trill.
batollar, batre amb les batolles o amb una batolla.
mallar, batre la palla.
vergassejar o verguejar, batre amb una vara o verga, esp. la llana.
bregar, batre el cànem.
esgramar, íd. Compareu: espadar o espadellar
batifullar, batre un metall, esp. l'or, per reduir-lo a fulls molt prims.
picar o repicar. Picar la llana d'un matalàs.
espallussar, separar, batent, el gra del pallús.
esgarbissar, separar, batent, el gra dels garbissos.
maçolar, batre pells a cops de maça.
colpejar o copejar, donar cops.
debatre. Debatre ous.
aiguabatre, batre (l'aigua), la terra, els sembrats, arbres, etc. Les plantes s'inclinaven, aiguabatudes pel ruixat.
percudir
tupar (dial.), donar cops, amb qualsevol finalitat.
pegar (→)
amaçar, batre amb una maça.
amartellar, batre amb un martell.
- caure. Es diu del sol (per anal.) que bat sobre una cosa. Caure el sol de ple a ple. Queia un sol que estavellava els rocs.
- → atacar.
- → vèncer.
- (batre's pron.) → combatre, barallar -se.
- v. intr. Batre el cor, el pols.
polsar, batre el pols.
bategar
palpitar
- petar. Petar de dents, batre les dents.
- alabatre, batre d'ales, un ocell.
alejar, íd.
© Manuel Franquesa