blanc

  1. adj.
    blanquinós o blanquejant, que tira a blanc.
    opalí, blanc lletós.
    nivi, blanc com la neu.
    alabastrí
    argentat o argentí (→)
    blanc com una tofa de neu
    florit, en l'expressió barba florida, barba blanca.
    albicant, que blanqueja, que tira a blanc.
    marmori
    lletós
    blanquí (dit esp. del pèl)
    perlí, blanc de perla.
    canut o canós, es diu dels cabells blancs o de la persona que en té.
    alb (poèt.)
    Compareu: albí: persona o animal que té els cabells o el pèl blancs, a causa d'una deficiència congènita de pigment.
  2. Ésser blanc: → blanquejar.
    Tornar-se blancs, els cabells: canusir. Posar cabells blancs: encanudir.
  3. m. → fitó, rodella.



© Manuel Franquesa