brillant

  1. adj.
    brillós
    lluent (→)
    radiant
    esplendorós o esplendent
    resplendent
    rutilant
    llustrós
    centellejant
    guspirejant
    esclatant
    diamantat, que té la brillantor del diamant.
    flamejant. Uns ulls flamejants.
    llampegant
    fulgent o fúlgid
    refulgent
    fulgurant
    Compareu: tornassolat, viu
    Antònims: Opac. Mat. Entelat. Apagat.
  2. Fig. → reeixit.
  3. m. Diamant tallat en facetes.
    diamant rosa, brillant tallat per sota i amb facetes per sobre.
    diamant taula, tallat formant una cara plana amb quatre bisells.
    solitari, brillant muntat tot sol en un anell.



© Manuel Franquesa