- v. intr.
brufolar, fer bufecs. → esbufegar.
bufegar (esp. el vent)
picar, el vent. Avui el vent pica de garbí.
manxar. Ja manxa el llevant.
rebufar, bufar, esp. el vent, amb gran força.
espirar (≠ expirar). Es diu del vent, esp. quan ho fa lleugerament.
Antònims: Calmar (v. intr.). El vent ja calma.
- v. tr.
insuflar, bufar per introduir un gas o vapor, esp. dins una cavitat del cos. Insuflar aire en els pulmons d'una persona asfixiada.
manxar, bufar per mitjà d'una manxa. Manxa una mica el foc perquè es revifi.
- (bufar-se pron.) → inflar -se.
bofegar-se
© Manuel Franquesa