caçador

  1. m. i f.
    caçador furtiu, caçador que caça sense estar-hi autoritzat.
  2. Segons la classe de caça o el procediment emprat per a caçar:
    caçador al vol
    ocellaire
    caçador d'aturat
    llacer
    caçador de barraqueta
    brellador
    caçador d'escopeta
    tremaire o caçador de filats
    caçador d'abeurada, el qui caça a l'abeurada.
    paranyer o caçador de paranys
    Compareu: cacera: colla de caçadors. Soc de la cacera de l'hereu Pujol.
  3. adj. Que caça per instint (dit d'un animal, esp. del gos).
    perdiguer
    llebrer
    coniller
    guineuer
    ratador, rater o ratoner (esp. el gat)



© Manuel Franquesa