- m. i f.
caçador furtiu, caçador que caça sense estar-hi autoritzat.
- Segons la classe de caça o el procediment emprat per a caçar:
caçador al vol
ocellaire
caçador d'aturat
llacer
caçador de barraqueta
brellador
caçador d'escopeta
tremaire o caçador de filats
caçador d'abeurada, el qui caça a l'abeurada.
paranyer o caçador de paranys
Compareu: cacera: colla de caçadors. Soc de la cacera de l'hereu Pujol.
- adj. Que caça per instint (dit d'un animal, esp. del gos).
perdiguer
llebrer
coniller
guineuer
ratador, rater o ratoner (esp. el gat)
© Manuel Franquesa