caminar

  1. v.
    anar (→). Anar al pas, anar a les palpentes.
    fer camí
    fer via
    passar camí
    trescar o triscar, caminar amb afany.
    trotar (fig.), caminar de pressa.
    transitar
    acorriolar-se, caminar l'un darrere l'altre.
    acorruar-se, caminar en corrua.
    corriolejar, caminar acorriolat.
    avançar
    ficar-se per un camí. Es ficà per uns camins de cabres.
    pencar, caminar ràpidament, en una marxa.
    contramarxar, fer una contramarxa.
    amblar, caminar, un animal, a bon pas, sense sacsejar.
    errar, caminar a la ventura, a l'atzar, d'una banda a l'altra.
    trascamar. Amb aquestes faldilles tan estretes no s'hi pot trascamar.
    marxar, caminar, la tropa, o com la tropa, amb un cert pas, en un cert ordre.
    fer una caminada, caminar molt.
    anar al pas, caminar a poc a poc.
    anar a bon pas, caminar de presseta.
    accelerar (o forçar, o cuitar) el pas, caminar més de pressa.
    alentir el pas, anar més a poc a poc.
    anar a pas de bou (o de tortuga), caminar molt a poc a poc.
    carregar-se les cames al coll, posar-se a caminar.
    passejar o fer una passejada o anar a passeig, caminar lentament, sense un objectiu determinat.
    caminar de recules, caminar de cul enrere.
    recular, caminar tornant enrere o caminar de recules.
    desfer camí, tornar endarrere.
    rondar, caminar pels carrers d'una població.
    circular. Fer circular la gent, fer-la caminar.
    rodar, anar a una banda i a una altra sense aturar-se gaire temps enlloc.
    talpejar, caminar a les fosques ajudant-se amb les mans.
    palpotejar, íd.
    caminar a les palpentes (o a palpes), íd.
    peonar, caminar, esp. els ocells.
    graponar, gatejar o anar de quatre grapes, caminar fent servir les mans i els peus.
    camadejar, caminar a grans passes o gambades.
    coixejar, caminar, un coix, o com un coix.
    caminar de puntetes, amb les puntes dels peus.
    carranquejar, caminar movent amb dificultat les cames.
    vacil·lar (→)
    tentinejar o tastanejar, caminar insegur, vacil·lant, com un infant o un embriac.
    repeuar, començar, un infant, a fer el gest de caminar quan el posen de peus a terra.
  2. barranquejar, caminar per barrancs.
    embarranquinar-se, ficar-se per un barranc.
    zigzaguejar, caminar fent ziga-zagues.
    marradejar o marrar, caminar per camins de marrada.
    atiranyar o atallar, caminar fent drecera.
    riberejar, caminar per la riba del mar, d'un riu, etc.
    vorejar (v. tr.), caminar per les vores d'un riu, un barranc, un bosc, etc.
    fanguejar, caminar pel fang.
    fanguetejar, íd.
    terrejar, caminar per terra (oposat a caminar per roques, pedres, sorra, etc.).
    voltar, voltejar o donar una volta, caminar una mica i tornar a casa.
    serrejar, caminar per les muntanyes.
    carenejar, caminar per les carenes de les muntanyes.
    faldejar, caminar per la falda d'una muntanya.
    tancar la marxa, caminar a la cua d'un grup.
  3. m. Manera de portar el cos caminant. Tenia un caminar suau i una veu dolça.
    port. Era alt i tenia un port majestuós.
    anament



© Manuel Franquesa