camp

  1. pla, lliça.
  2. En heràld. → fons.
  3. Fig.
    esfera. Esfera d'influència, d'activitat.
    domini (fig.). S'usa generalment en pl. En els dominis de la ciència abstracta.
    terreny. En el terreny filosòfic tot és subjectiu.
  4. campament.
  5. Peça de terra fora poblat destinada al conreu.
    quintà, quintana o coromina, camp de secà immediat a la masia.
    herbat, camps sense conrear ple d'herbes.
    noval, camp que es conrea per primera vegada.
    bòria, parcel·la no gaire gran de terreny de cultiu, situada a la falda d'un puig, a prop de poblat.
    terròs (fam.), el tros de terra que hom conrea, el terrer. L'amor al terrer (o al terròs).
    horta, camp de regadiu destinat al conreu de verdures. → hort.
    tros (fam.). Me'n vaig a treballar al tros.
    artiga (→), terra que ha estat recentment rompuda a fi de conrear-la.
    rostoll, camp després de la sega. La mainada corria pels rostolls.
    rostollar, camp de rostoll.
    rostollada, conjunt de camps de rostoll.
    sembrat o sembrada, camp sembrat. Corrien pels sembrats.
    sembradís (Alc.), camp que se sembra, però que encara no està sembrat.
    treballada, camp conreat, llaurat.
    sementer, cada part de camp que se sembra d'una planta determinada.
    guaret, camp llaurat que hom deixa sense sembrar durant un o més anys.
    brullol, camp sembrat, amb plantes molt petites encara.
    quadró, camp quadrat.
    bancal, erol, capçada, taulat (≠ teulat) o marjada, camp o part d'un camp conreat, plantat de llegums, etc.
    feixa, camp llargarut.
    feixó o feixola, feixa petita.
    saió, camp d'extensió variable, segons les contrades.
    llauró, camp de conreu, que hom llaura.
    llaurada, íd. Porta'ns el berenar a la llaurada.
    porca, cadascuna de les faixes de terra compreses entre rega i rega, en què es divideix un camp per a sembrar.
    conreu, terra conreada. On acaba la garriga i comença el conreu.
    terra campa, terreny destinat al conreu de cereals.
  6. Un camp és designat sovint amb un nom al·lusiu a la classe de conreu que s'hi fa:
    bladar, camp de blat.
    dacsar, blatdemorar o blatdemorera (de blat de moro).
    maduixar, maduixerar o fraular (de maduixeres)
    ordiar (d'ordi)
    fenassar (de fenassos)
    segolar (de sègol)
    patatar o trumferar (de patates)
    cogombrar (de cogombres)
    cebar o ceballar (de cebes)
    carxofar (de carxofes o escarxofes)
    bledar (de bledes)
    colar (de cols)
    fajolar (de fajol)
    carbassar (de carbasses)
    canemar o canemera (de cànem)
    timoneda o farigolar (de farigola)
    mongetar o fesolar (de mongetes)
    Antònims: Garriga. Ermot.



© Manuel Franquesa