cas

  1. fet
    ocurrència, esdeveniment casual. He experimentat la seva bondat en diverses ocurrències.
    eventualitat. Estem preparats per a qualsevol eventualitat.
    cas de casos, cas extraordinari, poc probable.
    ocasió (→). Si es presentava l'ocasió..., si es presentava el cas.
    espècie (for.), el cas de què hom tracta en una causa judicial.
  2. Fer cas (d'algú o d'alguna cosa):
    curar-se. Del que ell em diu no me'n curo, no en faig cas.
    empatxar-se. No t'empatxis del que diu la gent.
    preocupar-se'n. No et preocupis pel que diuen.
    escoltar. Escolta'm a mi, i no te'n penediràs!
    atendre. Els meus consells, no els atenia mai.
    mirar. No mira sinó el seu avantatge.
    tenir en compte
    seguir. Seguir els consells d'un amic, fer-ne cas.
    Antònims: Tirar-s'ho a l'esquena (o a les espatlles). Fer cas omís. Desoir.



© Manuel Franquesa