castigar

  1. punir
    penar
    imposar un correctiu (o una sanció)
    multar, castigar amb una pena pecuniària.
    penyorar, íd.
    escarmentar (v. tr.), fer sofrir un càstig a algú per tal que es corregeixi.
    corregir, castigar algú per emmenar-lo a la regla. El pare el va corregir severament, amb una bona allisada.
    fer-la pagar cara
    picar la cresta (a algú)
    tocar l'esquena (a algú)
    passar el gat per l'esquena (Eiximenis)
    espavilar (fam.)
    adreçar. Ja t'adreçaré quan arribem a casa!
    arranjar (fig.). Ja t'arranjaré, jo!
    Aquestes darreres expressions s'usen especialment quan es tracta d'infants o inferiors.
  2. (castigar-se pron.) → mortificar -se.
  3. corregir, disminuir.



© Manuel Franquesa