cim

  1. El punt més elevat d'una cosa.
    punta (→)
    punxa
    cimadal
    cimall, la part alta del brancatge.
    capcer
    àpex, cim, extrem superior d'una cosa.
    vèrtex, el cim d'un con, d'una piràmide, etc.; el punt més alt del cap.
    caramull, el punt més alt al qual pot arribar una cosa.
    apogeu, (fig.), el grau superior d'una cosa. Estar en l'apogeu de la fama.
    summitat
    pinacle (fig.). Trobar-se en el pinacle de la glòria.
  2. Punt més elevat d'una muntanya.
    cresta, la part més alta d'una serralada o d'una muntanya allargada.
    carena, íd.
    pic. El pic més alt de Montserrat.
    tuc, pic de muntanya.
    pollegó, cim molt agut.
    cimadal
    capcer
    agulla, cim rocós.
    calma, cim de muntanya que forma un pla.
  3. Al cim: → al capdamunt.



© Manuel Franquesa