combatre

  1. v. intr.
    justar, fer justes en un torneig. També s'usa en sentit fig. Justar, un escaquista, contra un altre.
    júnyer, íd.
    bornar, íd.
    escaramussar o fer escaramusses
    batallar
    guerrejar
    batre's
    rivalitzar (en coses de l'esperit)
    mesurar les seves (o les meves, o les teves, etc.) forces (amb algú)
    entrebatre's
    pugnar o estar en pugna
    lluitar (→)
    competir (esp. esportivament)
    Compareu: boxar o boxejar
  2. v. tr. Lliurar combat contra algú o alguna cosa. Combatre l'enemic, un error, una opinió.
    opugnar. Opugnar una opinió, una sentència.
    impugnar
    lliurar batalla a (o contra)
    entrar en lliça contra (algú)
    rompre una llança
    portar la contra (a algú), combatre'l.
    Compareu: refutar (un argument, una teoria, etc.).



© Manuel Franquesa