consentir

  1. v. intr.
    estar (o declarar-se) d'acord
    condescendir
    assentir
    rendir-se
    accedir (→)
    desentossudir-se
    prestar-se a (+ inf.)
    cedir
  2. v. tr.
    permetre
    tolerar
    admetre
    acceptar, consentir a allò que hom proposa a algú.
    deixar fer
    deixar dir
    Antònims: Refusar.
  3. (consentir-se pron.). Perdre consistència, una cosa, fendre's lleugerament.
    escruixir-se. Les branques estan escruixides de la neu i el vent les acabarà de trencar.
    crebantar-se, consentir-se, una cosa, per efecte d'un cop, una batzegada, etc.
    carafeixar-se (ant.), consentir-se, una construcció, un artefacte, etc., per efecte d'una forta sotragada, dels trets de l'artilleria, etc.



© Manuel Franquesa