- v. intr.
estar (o declarar-se) d'acord
condescendir
assentir
rendir-se
accedir (→)
desentossudir-se
prestar-se a (+ inf.)
cedir
- v. tr.
permetre
tolerar
admetre
acceptar, consentir a allò que hom proposa a algú.
deixar fer
deixar dir
Antònims: Refusar.
- (consentir-se pron.). Perdre consistència, una cosa, fendre's lleugerament.
escruixir-se. Les branques estan escruixides de la neu i el vent les acabarà de trencar.
crebantar-se, consentir-se, una cosa, per efecte d'un cop, una batzegada, etc.
carafeixar-se (ant.), consentir-se, una construcció, un artefacte, etc., per efecte d'una forta sotragada, dels trets de l'artilleria, etc.
© Manuel Franquesa