córrer

  1. galopar, dit pròpiament d'un cavall i d'altres quadrúpedes; per ext., de les persones.
    trotar, íd.
    volar (fig.). Hi vaig volant.
    embalar-se, córrer molt, esp. un vehicle. Després de passar pel poble s'embalà a una velocitat perillosa.
    precipitar-se
    decórrer, córrer avall. El ramat decorria galopant cap al fons de la vall.
    sallar, fer camí veloçment.
    córrer com un llamp
    córrer com la tramuntana
    escampar-se (una notícia), córrer veloçment.
    fluir (un líquid)
    corrinyar, córrer sense gaire pressa.
    desbocar-se (un cavall, etc.)
    anar a tota brida (o a brida abatuda), córrer molt de pressa.
    córrer a esperons batuts, íd.
    escórrer-se, dit d'un líquid. L'aigua s'escorre sobre aquest terreny pendent.
    Compareu: apressar (accelerar, forçar) el pas.
  2. circular.
  3. moure 's.
  4. recórrer.
  5. Fer córrer una cosa: Córrer. Correu una mica la taula cap ençà. Descórrer (una cortina, etc.). Donar curs. Donar curs a l'aigua embassada.
  6. Deixar-ho córrer (un afer, una qüestió): Matar-ho. Matem-ho, no en parlem més.



© Manuel Franquesa