- v. tr.
Tenir cura d'alguna cosa.
cuidar (→)
tenir cura de
posar esment (o cura)
tractar bé (una persona, un vestit, una màquina)
vetllar per
posar-hi els cinc sentits
mirar-s'hi
gomboldar (una persona)
encobeir, tenir cura sol·lícitament.
ocupar-se de
encarregar-se de
donar recapte (a una cosa)
- Esp. Tenir la cura mèdica d'un malalt, d'una malaltia.
medicar
metjar
tractar. Qui el tracta, aquest malalt?
remeiar, posar remei a un mal, curar-lo.
adobar. Adobar les nafres, el ventrell, etc.
saludar, curar, un saludador, una ferida, etc.
(És barbarisme en el sentit d'adobar o assaonar. No s'ha de dir, doncs, olives curades, sinó olives adobades.)
- → guarir.
- → pensar -se, proposar -se.
- v. intr. i pron. → ocupar -se. Compareu: fer cas (→ cas)
© Manuel Franquesa