- m. → dentadura.
- adj. Proveït de dents.
dentut, que té les dents grosses.
dentíger (tèc.)
denticulat, proveït de denticles o dents petites. S'usa esp. en botànica. Una fulla denticulada.
incisat, que té els marges dentats irregularment.
Antònims: Desdentat.
© Manuel Franquesa