destruir

gastar, corroir.
abatre, destruir d'un sol cop una construcció, per qualsevol mitjà. Abatre un mur.
fer abat (d'una cosa), abatre-la.
arruïnar, destruir, esp. per una acció lenta i successiva, com la del temps o els elements.
demolir (una construcció i, en sentit fig., la reputació d'algú, una doctrina, etc.)
enderrocar (una construcció i, per ext., un govern, una teoria, etc.)
derrocar, íd.
derruir, íd.
arrasar, destruir fins arran de terra.
arranar, íd.
assolar, íd.
destrossar (→)
aclucar. El terratrèmol va aclucar cent cases.
esfondrar. L'allau va esfondrar l'església.
ensorrar (una construcció. També fig.)
desolar (un país, una contrada, etc.)
devastar, íd.
esvair, íd.
afollar. Afollar nius.
esquinçar (fig.)
talar, arrasar poblats, boscos, camps.
delir, destruir del tot.
desmantellar, destruir les fortificacions d'una plaça forta.
no deixar pedra sobre pedra
volar (una construcció amb un explosiu)
desaparellar, destruir del tot o en part l'aparell d'una nau.
subvertir (esp. l'ordre, els principis, una regla)
descossolar, destruir els fonaments d'una cosa.
reduir a no res
liquidar. Han reeixit a liquidar tots els focus de rebel·lió.
fer cendres (una cosa) (fig.)
arrencar de soca-rel (fig., un vici, un abús, etc.)
anihilar o aniquilar
anorrear
abismar
consumir
desgastar
dissipar (les il·lusions, etc.)
exterminar (gent, animals, plantes)
extirpar (una mala herba, un mal costum, etc.)
rocolar, destruir una cosa a cops de roc.
fer pols (una cosa)
delmar, destruir una gran part d'una cosa (fig.). La pedregada ha delmat les collites.
deperir (v. intr.), destruir-se, una cosa, per consumpció o deterioració graduals.
Antònims: Conservar. Mantenir.


© Manuel Franquesa