dia

  1. jorn. Encara no era de jorn quan es llevà.
    jornada, el dia considerat en relació al temps que fa.
    diada, dia assenyalat, en què se celebra alguna cosa o l'assignat a fer quelcom. La diada de Corpus. També, el dia en relació al temps que fa. Ahir vam tenir una diada molt calorosa.
    diassa, dia, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes.
    fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic.
    dia feiner (o obrer, o laborable, o d'entre setmana), dia en què hom treballa, qualsevol dia que no sigui festa.
    dia de cada dia, íd.
    dia feriat, dia d'entre setmana, que no és de festa, però que es fa festa. Es diu esp. dels dies en què els tribunals estan tancats.
    dia de festa (o festiu)
    dia de folga, íd.
    dia de precepte o dia de missa, dia en què l'Església catòlica té manat d'anar a missa.
    festa de precepte (o de guardar, o colenda, o manada), íd.
    dia de peix o dia de magre, dia en què l'Església catòlica prohibeix de menjar carn, per oposició a dia de carn o dia de gras.
  2. Dia de camp: → forada.
  3. De dia: A trenc d'alba. A l'alba. Gran dia, ja ben entrat el dia. Ja era gran dia quan es llevà. A ple dia. A ple migjorn. Al fil del dia. Al pic del dia. A la caiguda del dia, etc.



© Manuel Franquesa