diable

(f. diablessa)
dimoni
diabló, diable petit. S'usa esp. en sentit fig., aplicat a un infant entremaliat.
diantre o diastre, forma eufemística de diable. En l'edat mitjana era considerat perillós de pronunciar el mot diable.
l'esperit maligne o simpl. el Maligne
l'esperit infernal
el (o la) serpent infernal, al·lusió al mite bíblic del Gènesi.
l'àngel rebel
el mal esperit
el drac (o el dragó) infernal
l'àngel de les tenebres
l'àngel caigut
el boc de Biterna, al·lusió a les supersticions medievals relatives a les bruixes, segons les quals el diable es presentava en forma de boc, que celebrava alegres bacanals amb les bruixes, que hi anaven muntades a cavall d'una escombra.
Llucifer, nom bíblic del diable.
Satan o Satanàs, íd.
íncub o íncube, diable que, sota forma d'home, hom suposava que jeia damunt una dona durant el seu son.
súcub o súcube, diable que, segons una creença medieval, sota l'aparença de dona, tenia comerç carnal amb un home.
en Barrufet o en Banyeta, noms populars del diable, esp. en contes per a infants.
les potències infernals (o de les tenebres), els diables.


© Manuel Franquesa